Fòrum l'Espitllera

La SEGARRA

40 anys de la Marxa de la Llibertat (1976-2016)

El Fòrum l'Espitllera organitza pel dia 8 de juliol a les 8 del vespre, un acte commemoratiu del 40è aniversari de la Marxa de la Llibertat. L'acte es celebrarà a l'església de Sant Antoni de Cervera. Hi intervindran dos dels organitzadors de la Marxa, Arcadi Oliveres i Àngel Colom; un dels autors del llibre que recentment s'ha editat sobre la Marxa de la Llibertat, Josep Calvet; l'artífex de l'acollida i organització de la Marxa a Cervera, Joan Carreres; l'activista de la Marxa a Tàrrega, Pep Vall; i els autors d'una filmació inèdita de la Marxa que presentaran aquell dia, Pep Oriol i Quim Granell.


El Fòrum l’Espitllera dóna suport a l’Ajuntament d’Estaràs i als veïns d’Alta-riba i rodalia en la defensa d’un poble i d’un paisatge de qualitat

Torà, 29 d’abril de 2016

’autorització, en execució de sentència judicial, d’una explotació d’àrids a cel obert, de grans dimensions i molt propera al nucli d’Alta-riba, posa en perill la qualitat de vida dels veïns

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha atorgat, mitjançant la Resolució 851/2016, de 22 de gener i en execució de sentència, l’autorització ambiental a l’empresa Xaviker, SL, d’Almacelles, per a l'activitat d’extracció d’àrids anomenada Malacara, ubicada només a 250 m del nucli d’Alta-riba, en el terme municipal d'Estaràs. Els àrids són la matèria primera que s’utilitza especialment en la fabricació de formigó i de ciment per a la construcció i d’altres materials per a carreteres.

Des de l’any 2007 i fins a l’actualitat, i només en els municipis segarrencs d’Estaràs, les Oluges i Sant Ramon, s’han autoritzat diferents explotacions d’extracció d’àrids a cel obert, a partir de l’arrencada de la pedra calcària de talussos o situada sota els camps de conreu, que afecten una superfície de 68,24 ha. La Resolució 851/2016 també informa que la documentació del projecte preveu la implantació posterior d’una planta fixa de tractament d’àrids dins de l’àmbit sol·licitat per l’activitat extractiva, que no es defineix ni descriu, i que serà objecte d’una altra tramitació específica.

És sabut que les activitats d’extracció d’àrids comporten uns impactes ambientals, paisatgístics i visuals molt elevats. En el cas de la nova extracció autoritzada a Alta-riba cal destacar alguns factors que poden incrementar encara més aquests impactes, com són la magnitud de l’explotació projectada, de 25,81 ha, així com la potència d’extracció, amb bancs de fins a 12 m de profunditat.

L’impacte es pot fer notar també per la probable afectació del pou d’aigua de boca del veïnatge d’Alta-riba, atesa la seva proximitat a l’explotació. Aquest és un aspecte tan delicat i que pot afectar la salut de les persones, que es fa necessari que l’Agència Catalana de l’Aigua analitzi el projecte i les possibles afectacions de manera acurada.

Alhora, des del Fòrum l’Espitllera entenem que l’impacte del domini públic hidràulic que generaria aquesta explotació no només afectaria el pou esmentat sinó que probablement també perjudicaria greument la resta d’elements del domini hidràulic dels encontorns, que comprèn la zona humida del bassal d’Alta-riba, de petites dimensions però de gran valor paisatgístic i per a l’ecosistema, així com el torrent de Malacara -afluent del Sió- i els fondos d’Alta-riba, de Malacara i de la Quadra.

Cal tenir en compte que Alta-riba, com altres pobles de la Segarra, presenta un relleu característic del terreny anomenat “vale”, derivat de la diferent resistència i modelatge dels materials que el composen: plans sobre capes calcàries superficials; costes pronunciades compostes de margues; i fondos, força plans, amb margues erosionades. Aquesta és una interessant geomorfologia que caldria protegir adequadament, ja que configura una densa xarxa de drenatge, peculiar i característica, i fenòmens també ben singulars com són la circulació sub-superficial de l’aigua i les seves surgències.

Des del Fòrum l’Espitllera hem detectat que la zona afectada pel projecte d’explotació es troba incorporada, parcialment, dins de l’Àrea d’interès faunístic i florístic amb codi específic núm. 6627, del Mapa d’Àrees d’Interès Faunístic i Florístic. Aquest Mapa recull les àrees més crítiques de totes les espècies de fauna i flora amenaçades i és coordinat per la Direcció General de Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. En aquest sentit, la l’avaluació d’impacte ambiental del projecte d’explotació ha de determinar les mesures necessàries  per tal de garantir la conservació de les espècies amenaçades localitzades.

A més, des del Fòrum l’Espitllera tenim coneixement que prop de la zona afectada pel projecte d’explotació, inclosa en el quadrat CG61 del nou Atles d'Ocells Nidificants de Catalunya, coordinat per l'Institut Català d’Ornitologia, s’ha notificat una parella de calàndries (Melanocorypha calandra), una espècie protegida (nivell C) pel Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, iper la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aussilvestresi la  Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Naturali de la Biodiversitat.

La participació pública en matèria de medi ambient

El Conveni sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient, conegut també com a Conveni d’Århus (1998), és un tractat internacional, ratificat per l’Estat espanyol, amb l’objectiu de garantir l’exercici de tres drets dels ciutadans: l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient. El Conveni va entrar en vigor a l’Estat espanyol el 29 de març de 2005.

L’any 2006 l’Estat espanyol va aprovar la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. La Llei 27/2006 respon als compromisos assumits amb la ratificació del Conveni d’Århus i transposa a l’ordenament intern les directives europees consegüents al Conveni. D’acord amb la seva disposició transitòria única, les administracions publiques tenen l’obligació de difondre en suport electrònic la informació ambiental recollida des del 14 de febrer de 2003. La informació que es difongui ha de ser actualitzada i ha d’incloure les autoritzacions amb un efecte significatiu sobre el medi ambient.

Un dels objectius del Conveni europeu del paisatge (CEP), impulsat i adoptat pel Consell d’Europa l’any 2000, és assolir un desenvolupament sostenible sobre la base d’una relació equilibrada i harmònica entre les necessitats socials, l’activitat econòmica i el medi ambient i determina que es fonamental la participació conjunta de la població i l'Administració en les decisions que afecten la protecció, gestió i planificació del paisatge.

En línia amb el CEP, el Fòrum l’Espitllera va elaborar i presentar el gener del 2012 el document “Un paisatge per demà”, en què es defensa la necessitat de mantenir un paisatge de qualitat a la Segarra com a component fonamental de la identitat comarcal i com a element de pervivència, qualitat de vida i creació de riquesa per al futur. En aquest document, el Fòrum l’Espitllera propugna que l’ús dels recursos naturals ha de ser sostenible i compatible amb la preservació i protecció del paisatge, tenint en compte les particularitats de cada territori i que en tot cas s’ha de comptar amb la participació dels seus habitants.


 

Suport a l’Ajuntament d’Estaràs i als veïns d’Alta-riba i rodalia, i presentació d’al·legacions

A partir de l’anàlisi de la informació del projecte, disponible a partir de la publicació al DOGC de la Resolució 851/2016, de 22 de gener, d’autorització ambiental de l'activitat d’extracció d’àrids anomenada Malacara, des del Fòrum l’Espitllera entenem que els seus impactes ambientals, paisatgístics i visuals són massa elevats, especialment per als nuclis de població propers, i comporten riscos d’afectació del pou d’aigua de boca del veïnatge d’Alta-riba, per la qual cosa donem suporta l’Ajuntament d’Estaràs i als veïns d’Alta-riba i rodalia en la defensa de la seva qualitat de vida i de la qualitat del seu entorn.

Des del Fòrum l’Espitllera, atès que no tenim constància que el Departament de Territori i Sostenibilitat hagi efectuat l’exposició i informació pública, amb anterioritat a la publicació de la Resolució 851/2016 al DOGC, i d’acord amb la normativa esmentada anteriorment, presentarem al·legacions al projecte, tenint en compte que l’ús dels recursos naturals ha de preservar la salut i el benestar del veïnatge i ha de ser compatible amb la preservació i protecció del medi ambient i del paisatge. 

La Societat Catalana d’Ordenació del Territori guardona el Pla de paisatge de Cervera

20 d’abril de 2016

El Pla ha estat impulsat per la Paeria de Cervera i el Fòrum l’Espitllera ha participat activament en la seva elaboració

El Pla de paisatge de Cervera ha estat guardonat amb un accèssit en el marc del Premi Catalunya Territori Enric Lluch, un dels tres premis establerts entre els denominats Premis Catalunya de Territori, Urbanisme i Estudiants, de la Societat Catalana d’Ordenació de Territori (SCOT), que s’atorguen a persones i obres que destaquen per llur vàlua científica i acadèmica, en el marc dels premis Sant Jordi 2016 de l’Institut d’Estudis Catalans.

En el cas el Pla de paisatge de Cervera, el jurat del Premi ha apuntat que ha valorat especialment que es tracta d’un pla de paisatge que és pioner en l’àmbit municipal, amb un enfocament simple, clar i molt efectiu i que es pot transposar a altres municipis, especialment de petita i mitjana dimensió.

El Fòrum l´Espitllera ha participat activament al llarg de tot el procés d‘elaboració d’aquest Pla, des de la primera reunió l’any 2012 i durant les sessions de treball, fins a la seva finalització el març de 2015, en tant que agents del territori especialment preocupats pel manteniment i la recuperació de la qualitat paisatgística de la Segarra, conjuntament amb altres entitats.

Des del Fòrum l´Espitllera, conscients que es tracta d’un premi a un bon projecte, es continuarà col·laborant amb la Paeria de Cervera i les altres entitats que hi han participat en el desenvolupament efectiu del Pla al llarg dels propers anys.

La participació del Fòrum l´Espitllera en l’elaboració del Pla de paisatge de Cervera s’insereix en els debats i treballs sobre el paisatge a la Segarra que s’han portat i s’estan portant a terme a terme en el si de l’entitat i que es van iniciar amb l’elaboració del document “Un paisatge per demà”, presentat el gener del 2012. Aquest document, fruit de més d’un any de treball, defensa la necessitat de mantenir un paisatge de qualitat a la Segarra com a component fonamental de la identitat comarcal i com a element de pervivència, qualitat de vida i creació de riquesa pel futur.

Més informació:

·         Societat Catalana d’Ordenació del Territori: “Guardonats dels premis Catalunya de Territori, Urbanisme i Estudiants”. 10 de març de 2016. http://www.scot.cat/notices/2016/03/guardonats_dels_premis_catalunya_de_territori_urbanisme_i_estudiants_3298.php

·         Paeria de Cervera: Pla de paisatge de Cervera. Marc de 2015. http://www.cerverapaeria.cat/fitxers/pla-de-paisatge/view

·         Fòrum l’Espitllera: Un paisatge per demà. 30 de gener de 2012. http://www.espitllera.cat/html2/pdfs/paisatge.pdf

“La terra s’ha d’estimar i cuidar”: La Garbiana Pagesa de Tarroja recull el cinquè Premi Sikarra

“La terra s’ha d’estimar i cuidar”: La Garbiana Pagesa de Tarroja recull el cinquè Premi Sikarra

Cervera, 19 de març de 2016
Text: Lluís Urpí
Foto
: Joan Montagut

 


La cooperativa La Garbiana Pagesa, de Tarroja de Segarra, va rebre dissabte el Premi Sikarra d’aquest any de mans del president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, Francesc Xavier Rivera. Aquest és un guardó que convoquen anualment aquesta institució i el Fórum l’Espitllera. Es tracta d’una escultura feta per l’artista Anna Marín-Gálvez, i que és una representació conceptual de la moneda que dóna nom al premi.

En el seu discurs d’agraïment el David, un dels integrants de la cooperativa va donar una lliçó de quina ha de ser l’actitud dels ciutadans /es amb el paisatge que ens envolta. Ell, que és madrileny de naixement, però amb quinze anys d’estada al nostre país, molt clar que “la terra és una entitat del nostre entorn que hem d’estimar i cuidar”. Missatge clar per tothom de la Segarra o que viu a la comarca, que sàpiga valorar el que al costat de casa.

Pel que fa als Parlaments de l’acte, l’alcalde de Cervera, Ramon Royes, va destacar la feina dels premiats i de les entitats que impulsen el guardó, fent èmfasi que “a la comarca fa falta cohesió entre institucions, associacions i ciutadans, i que seria positiu millorar aquest aspecte, i no criticar o posar travetes entre arguments, pel de tots els projectes”. Després i en representació del Consell Comarcal de la Segarra, Núria Magrans, va destacar el respecte a la natura i el medi ambient que practiquen els membres de La Garbiana Pagesa. Acte seguit, Jaume Moya, va llegir l’acta del jurat i Ramon Saball, el nou secretari de l’Espitllera, va fer una glossa de la cooperativa destacant la seva trajectòria des del 2008 fins ara, i aquesta barreja de tradició i innovació en la seva producció de farines de cereals i pans, i en definitiva, productes de molta qualitat.

I finalment, la nova presidenta del Fòrum, Maria Garganté, va fer balanç de les activitats fetes en un any. També va remarcar que “aquesta associació cultural amb sis anys d’existència està oberta a tothom, i que intenta potenciar els valors de la identitat segarrenca, generant debat si cal, per fer un país millor en un moment transcendental per a Catalunya.

El presentador de l’acte va anunciar que els premis de Fotografia que convoca anualment l’ACOM, l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics, ja porten des d’aquest 2016 el nom de Memorial TONI NADAL.

L’acte va ser amenitzat amb cinc interpretacions musicals, la majoria de Piazzola, pel duet De Vellut, format per Núria Balcells i Blai Navarro, que van ser molt aplaudides per la setantena de persones que es van aplegar a l’Auditori de Cervera. Després, molts dels assistents a l’acte van visitar l’exposició que hi ha al Museu Comarcal sobre el Sant Dubte d’Ivorra. El recorregut va comptar amb les explicacions de l’expert en el tema Fermí Manteca. I la jornada es va tancar amb un sopar al mateix Auditori amb la participació d’una quarantena de persones

L'Espitllera denuncia les rompudes de terrenys forestals a la Segarra

 

Divendres, 29 de gener de 2016

 

El Fòrum demana al Govern de la Generalitat que actuï davant el preocupant avenç de la deforestació i protegeixi els boscos de la Segarra

 

Autor: Lluís Urpí

 

El Fòrum l'Espitllera exposa que en els darrers anys a la comarca de la Segarra hem sigut testimonis de diverses actuacions de rompudes de terrenys forestals, on rouredes, carrascars o pinedes han sigut del tot transformats en terreny agrícola per conreus extensius. Aquest tipus d'actuacions dràstiques es fan notar molt en la percepció ciutadana en una comarca com la nostra , on la superfície estricta de bosc representa tan sols un 15 per cent del total de la superfície comarcal, i el conjunt de la forest un 29 per cent, i amb abundància de marges i bosquetons (menys de 1.000 m2) vulnerables i susceptibles de ser integrats als terrenys agrícoles.

 

Per tant, en aquestes circumstàncies, on el bosc és generalment escàs, enmig d'un paisatge predominantment agrari, els terrenys forestals són més que mai d'especial d'interès, una infraestructura bàsica del país, que representa una clara font de qualitat de vida, de paisatge valuós, de recursos sostenibles i beneficis ambientals, i la gestió d'aquests ha de garantir del tot la seva persistència de forma sostenible en el temps. Precisament aquests valors del terreny forestal son reconeguts en el nou Pla General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024, on es persegueix una gestió forestal sostenible. I entre els criteris que defineixen els principis metodològics d'aquest Pla, es tenen en compte la conservació d'hàbitats singulars, i el manteniment i millora de la funció protectora de l'àmbit forestal.

 

No oblidem també que la Segarra, al ser geogràficament capçalera de diversos rius , necessita preservar l'escassa massa forestal arbrada que resulta un element clau de protecció del sòl davant dels episodis de rovinades, com la de l'any passat que va tenir un final tràgic a la població d'Agramunt. Una part d'aquest forest és, de fet, i segons la normativa europea, un hàbitat d'interès comunitari i de conservació prioritària. A més, molts dels terrenys forestals, que són pròxims a les poblacions, tenen funcions d'esbarjo i de protecció del paisatge.

 

Per tot plegat, l'Espitllera demana al Departament d'Agricultura de la Generalitat que en la gestió activa dels terrenys forestals que ja defineix el Pla esmentat, es potenciïn les seves funcions socioeconòmiques , ambientals i de foment de la conservació de la biodiversitat. I que a la Segarra, es tingui en compte la possible incompatibilitat de l'autorització administrativa d'activitats de canvis d'ús dels terrenys forestals a agrícoles, mitjançant rompudes. I si cal incloent-hi clàusules d'excepcionalitat per dur-ho a la pràctica.

2016.02.17 Instància DARP sobre protecció terrenys forestals

 


Evolució de les rompudes al Bosc del Senyor (MelióSant Guim de Freixenet) 1956 - 2015 - Sant Guim de FreixenetAutor: Daniel Espejo.

 

Evolució de les rompudes al Pla de les Branques (Sant Domí, Sant Guim de Freixenet) 1956 - 2015 - Sant Guim de Freixenet. Autor: Daniel Espejo.

CANVIS EN LA JUNTA DE L’ESPITLLERA

L’Associació Cultural “Fòrum l’Espitllera” ha fet una remodelació de la seva Junta directiva en la darrera assemblea celebrada al Restaurant “La Mallola” de Sanaüja, el passat dia 16 de gener

Donat que Jaume Moya, fins ara secretari, ha estat escollit diputat per Lleida al Congrés dels Diputats per la formació “ En Comú Podem”, la incompatibilitat per Estatuts del Fórum, de poder seguir a la Junta ja que és un càrrec públic electe.

Durant la reunió, Moya va presentar la seva dimissió com a secretari i l’assemblea la va acceptar, alhora que Maria Garganté, la presidenta,  li va agrair la seva dedicació al Fòrum des del seu naixement l’agost del 2008.  Les tasques que assumia Moya es repartiran en tres àmbits : les administratives de secretaria que assumeix des d’ara Ramon Saball, que deixa la vocalia, les de logística i xarxes socials que exercirà Xavi Terribas, actual sotstresorer i les de comunicació i relació amb els mitjans de comunicació que a partir d’ara que portarà Lluís Urpí, a la vegada nou vocal de l’entitat

També es va acordar que Cervera acollirà el dia 19 de març l’acte d’entrega de la cinquena edició del Premi SIKARRA que convoquen conjuntament el Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot.

 

Més articles...